Tràfic d’animals (experiència personal)

El tràfic amb d’animals és una cosa que per desgràcia esta molt present tot hi que de vegades no ho puguem veure. En aquesta entrada explicaré l’experiència personal que he tingut.

Diuen que el cervell tendeix a borra les males experiències, tot hi així intentaré explicar amb tot detall el que hem va passar.

No recordo massa be com me’n  vaig assabentar del que havia passat però recordo com el padrí i la padrina hem van explicar el que havien vist.

Com cada matí el padrí obria el Xipi (el gos) perquè fes les seves necessitats debat de casa. Aquell dia el padrí va anar a posar gasolina a la moto, ja que el gos no es mou de davant de casa i un cop ha acabat torna a entrar. Però just en el moment que el padrí estava a dins una camioneta de deixalles va parar debat de casa. L’últim que en van sentir els padrins va ser xisclar el gos, i quan van sortir a veure que passava la furgoneta estava marxant. Aquell dia ens vam enfonsar tots a casa. Llavors es quan te’n adones de veritat que després de vuit anys convivint amb ell a casa és un més de la família.

Aquell dia a la tarda va ser quan la ràbia hem va inundar i vaig decidir moure cel i terra per tornar a trobar el Xipi. No pensava permetre que unes persones sense cap mena d’escrúpol hem prenguessin el gos per lucrar-se. Havent viscut tan de temps amb ell sabia com era i el caràcter que gastava, només els de casa eren amics amb ell, i amb els desconeguts treia el seu mal geni.

Llavors va ser quan les protectores van començar a entrar amb joc. Gràcies a algunes persones que treballaven amb mi a la fruita  vaig entrar en contacte amb dos protectores, les quals van començar a difondre la noticia. Tot hi així no hem donaven esperances de tornar-lo a trobar. El més segur era que l’haguessin agafat per vendre’l o esperar a que la família ens moguéssim i oferíssim alguna recompensa.

La noticia en les xarxes socials va tenir un gran ressò en tot a la comarca i els dies següents van ser els pitjors. No paraven d’arribar falses alarmes, gent que havia vist el gos pels pobles dels voltants o la furgoneta. A més a més de penjar els cartells oferint una recompensa per a veure si entraven en contacte amb mi les persones que l’havien pres.

Tot hi així a la setmana les falses alarmes van deixar d’aparèixer i tampoc vam rebre cap trucada en referència als cartells. Ja en la primera setmana de setembre havia de marxar, però jo continuava investigant, però finalment vaig tenir que desistir i vaig perdre tota esperança de tornar a trobar el Xipi. Per últim abans de marxar vaig deixar més cartells amb alguns amics perquè en repartissin pels pobles del cantó.

Els dies pesaven i no se’n sabia res. Totes les nits pensava on el devien tenir i el que li podien fer. Aquest pensament nomes hem produïen una profunda tristesa però per desgràcia no els podia evitar.

Havent perdut tota esperança al cap de tres setmanes hem va obrir una noia pel facebook dient-me que havia trobat un gos similar al meu caminant pel carrer i que ara el tenia a casa. Jo al cap de tres setmanes ja no hem feia il·lusions de res ja que desprès del temps que feia ves a saber el que n’havien fet els que ens el van prendre. La primera foto que va enviar hem va fer humitejar els ulls i la següent ja hem va fer plorar de felicitat. Era ell, el Xipi. En unes hores ja el vam tornar a tenir a casa.

El gos va aparèixer a un poble s uns 15 quilòmetres de casa. No sabrem mai com va anar a parar allí ni per que el van deixar a anar els que el van prendre. Una del les primeres coses que vaig fer un cop vaig saber que era el meu gos va ser preguntar-li com se’n havia assabentat del meu cas. Gracies a la difusió que en van fer les protectores aquesta noia va saber que m’havien robat el gos i es va poder comunicar ràpidament amb mi, per aquest motiu els hi tinc tan a agrair a les protectores a més a més de la gran feina solidaria que fan.

L’últim que recordo d’aquest malson és tornar a casa i tornar a veure el meu gosset que donava per perdut. Veure com va venir corrents cap a mi i se’m va tirar al damunt demostra com els animals també senten. 

Hauria volgut penjar una foto del cartell però vaig borar tot el material per no recordar tant aquest mal son. Aqui podeu tornar a vure el Xipi un altre cop a casa. 

Perquè no adoptar un gos a una protectora?

Quan volem adoptar un gos perquè hem de pagar si el podem tenir quasi gratuïtament?

Les protectores són associacions que ens poden fer d’intermediari per obtenir un nou membre per la família molts cops sense haver de pagar una barbaritat. Tot hi així ens estableixen una sèrie de condicions, la majoria per valorar si som capaços i tenim les suficients condicions per tenir aquest nou membre.

El primer de tot que et demanen és que omplis un qüestionari per valorar si compleixes les condicions suficients per adoptar un gos. Preguntes més que raonables i condicions que hauríem de complir per tenir una mascota (podeu trobar mostres de qüestionaris en diferent webs o blogs de les protectores).

Si reuneixes les suficients condicions pots anar a visitar la protectora i escollir la nova mascota. A partir d’aquest moment tenim diverses maneres de adoptar l’animal. Si volem tenir un temps de prova el gos el podem tenir en acollida, i si et veus capacitat per tenir-lo i la protectora veu que té una bona adaptació pots fer l’adopció definitiva. Normalment es aquí quan has de fer la petita inversió ja que les protectores abans de donar-lo amb adopció et demanen tenir-lo amb xip i capat.

Tot hi així si en la protectora no trobem cap company que s’adapti a el nostre estil de vida o volem una raça mol concreta per que s’adapta a les nostres necessitats mireu sobretot referències, si podeu visitar l’animal, visiteu-lo i procureu que passin una revisió veterinària. 

Gossos al tren?

Últimament he sentit a parlar força de la polèmica dels gossos al tren. Personalment crec que és un tema força delicat ja que hem de tenir en compte el benestar de les persones.

Personalment crec que els gossos s’han de continuar permeten al tren ja que és un dels pocs mitjans de transport públics amb els qual podem viatger amb la nostra mascota. Tot hi així entenc que hi ha gent que no els hi agraden gens els animals o bé en son al·lèrgics i per tant no estan d’acord amb que els animals viatgin amb el tren.

Com a solució es pot plantejar l’establiment d’un o dos vagons on puguin entra els animals sense ca problema. Penso que d’aquesta forma no faria falta prohibir l’entrada als animals i la gent que no hi vol conviure sabria al que s’exposa pujant amb aquells dos vagons.

Si ja tenim pocs transports públics per moure’ns amb els nostres animals només ens fa falta que ens treguin els pocs que en queden.

Com podem ajudar les protectores

Com quasi totes les protectores el seu finançament és casi nul i per tan subsisteixen de les ajudes que reben de tots els que volen ajudar ja sigui donant pinso pels animals o adoptant un gos per treure feina a aquesta.

El que hauríem de tenir en compte és que només anant de fer voluntari donem una gran ajuda a les protectores, a més d’una molt bona estona que podem gaudir amb els animals més agraïts que podem trobar.

També comentar que les mantes i els matalassos vells que haguem de llançar és poden oferir a les protectores ja que segurament els poden necessitar.

A més a més sí no podem participar activament ajudant a alguna protectora, també pots enviar pinsos o menjar pels animals o incús pots trobar alguna campanya que recol·lecta menjar per les protectores. 

Gat o gos?

És millor tenir un gat o un gos a casa?

Quan volem adoptar per primer cop un animal a casa hem de tenir en compte diversos factors. El més important a l’hora d’escollir un gat o un gos és saber el temps que els hi podràs dedicar, el espai en que estaran i creixeran i el temps que passaran sols.

Els gats són idonis per aquella gent que viu en pisos petits, no té molt temps per estar per a ells o simplement prefereixen un gat a un gos. Els gats són animals molt més independents, als quals no fa falta treure de passeig i no requereixen de tanta atenció com als gossos. Tot i així també els hi has de dedicar una bona estona per ensenyar-los hi el que esta bé i el que esta malament, jugar amb ells i sobretot donar-los hi molt d’afecte. Dins de casa el gat hauria de tenir un bol amb aigua i un altre amb menjar, un lloc assignat per dormir i una caixa d’arena per les seves necessitats si no pot sortir al carrer. Aquets serien els requisits mínims.

Un gos és un animal que necessita més atenció, no pot estar sol tan de temps com els gats i necessita poder sortir a fora com a mínim tres cops al dia. Un altre aspecte a tenir en compte és la grandària, si vius en un espai petit no adoptis un gos gran ja que necessiten un espai mínim per a ells. A un gos li fa falta molta més atenció, l’has de treure de passeig, necessita més cura en la seva neteja i ha d’estar el mínim possible sol ja que si no pot derivar a un mal comportament. Alguns dels requisits mínims per tenir un gos a casa serien tenir espai, temps per a ell, un bol amb menjar i aigua i un lloc per dormir. 

Mascota sí, però amb responsabilitat.

 Una mascota no és només adoptar un gos o un gat, donar-li de menjar i beure i tot solucionat. No.

 Tenir una mascota a casa és cuidar d’un membre més a la família. S’ha detenir molta paciència, ja que cap gos ni cap gat neix ensenyat. Per tant, s’ha de tenir paciència i no llançar mai la tovallola, perquè el que precisament  no s’ha de fer mai és abandonar els animals al carrer perquè no tots tenen sort i acaben en una família o protectora d’ animals.

Tingueu en compte que quan hagueu d’adoptar una nova mascota tingueu temps per estar amb ella, per treure’l de passeig, per passar un mínim d’hores jugant amb ells. Recordar que també han de menjar tres cops al dia, han de fer les seves necessitats i, sobretot, que quan són petits tenir molta paciència, són com nens, els agrada jugar molt i són més actius. És el millor moment per educar-los i ensenyar-los hi el que està malament. Per aconseguir això premiar-los amb llaminadures per a gossos o gats ajudarà.

Un del requisits mínims és que totes les mascotes portin un xip, una placa identificadora i les vacunes obligatòries. Així doncs, també és aconsellable que els portis a revisió anualment en un centre veterinari.

Tingueu paciència i feu servir tots els recursos necessaris per solucionar qualsevol problema, la solució no és abandonar els animals al carrer.